IMATGES HISTÒRIQUES DE SANT CEBRIÀ

Vista panoràmica de Sant Cebrià des de la carena del Rovellat (1935)

Vista panoràmica de Sant Cebrià des de la carena del Rovellat (1935)

La vida a Sant Cebrià va ser un punt i a part fins al 1714. Qualsevol semblança amb el desenvolupament de la vida a la resta del Maresme era una pura il·lusió. Fins aleshores, la parròquia quedava subordinada als dictats d’un condomi europeu en què el braç executor era el Sant Ofici de la Inquisició.

Entre 1716 i 1717 queà obert el lliure accés al territori i començà la fal·lera d’omplir els erms turons amb la preuada vinya. Colons de Calella i Canet començaren aquest procés de plantació en terres de Sant Pol i, progressivament, anaren endinsant-se en territori de Sant Cebrià.

Entrat el segle XIX tots els turons lluïen, a la primavera, la verdor de la vinya o deFaçana de l'església i gent sortint de missa (1928)ls tendres mallols. Algunes de les primeres vinyes ja eren rabassa morta i les alzines o els pins pinyers, encara fràgils, n’eren els substituts. En aquesta situació de monocultiu, tots els terratinents principals disposaven dels seus cellers, on es produïa vi de dubtosa qualitat. El seu mercat era purament local i els grans excedents eren destinats a la destil·leria. El celler de can Puig va ser-ne sempre l’excepció.

Al segle XIX el celler de can Puig, regit per Josep Puig Ribas, ja destacava per la qualitat dels seus vins. El seu fill, Josep Puig Morè, destacat enòleg, va ser qui superà el desastre de la plaga de la fil·loxera (1877) important de Califòrnia mallols de vinya americana per renovar les seves vinyes i les de la comarca. Ell i el seu fill, Josep Puig Plaja, seleccionVista posterior de l'església des de l'era de can Coris (1953)aren acuradament les varietats de l’empelt i vigilaren al màxim l’elaboració dels vins. A partir d’aleshores els vins de can Puig van ser guardonats en totes les exposicions en què es presentaven.

La vinculació comercial amb Califòrnia va fer de can Puig el referent principal en la introducció de diverses varietats de maduixot a la comarca, des de la llunyana dècada dels anys trenta.

La gent de Sant Cebrià també es dedicà a la recerca d’aigua per regar els horts de
la vall. S’aprofitaren les aigües de les rieres i es perforaren llargues mines per omplir les bases que anaven sorgint a cada casa.Antiga botiga de comestibles i carnisseria de can Martri (1948)

Sant Cebrià, com la resta del Maresme, també s’apuntà al conreu de la patata primerenca per exportar a Anglaterra.

Durant la Guerra Civil Espanyola es potencià al màxim aquest conreu. La patata Royal Kidney era divisa de canvi per pagar l’armament i munició que arribava d’Anglaterra. També en aquest període de guerra es va produir un fet Carrer de Sant Cosme. Podem observar que, en realitat, aquesta carrer és el patí de les cases. Els protagonistes d'aquesta fotografia són un gos, un gat i una gallina. (1955)tanscendental per a la població de Sant Cebrià: el 2 de febrer de 1937 era connectat el corrent elèctric, i bombetes de 15 W i 25 W enllumenaven les nits de la vall. Aquesta millora va ser gestionada des de 1935 per Raimon Parera Peitx i va ser possible gràcies als esforços de l’eficaç alcalde Josep Borrell Collet.

El fet de disposar d’aigua per al conreu de farratges possibilitava la cria de bestiar boví. Josep Puigverd Cases, àlies Terradas i, sobretot, el seu fill, Joanet Puigverd Borrell, foren qui donaren el màxim impuls ramader al poble. Els seus descendents ampliaren el negoci, però aquest no va tenir una gran incidència en l’economia familiar de la gent de Sant Cebrià.Entrada a Sant Cebrià, on s'observa el pal, l'indicador dels pobles de Sant Cebrià i Sant Iscle. Aquest estava situat damunt d'un banc d'obra, que era un punt de trobada. A l'angle de l'edifici hi havia la font de Sant Antoni (1964)

També existiren dues fàbriques tèxtils, la de Mataró i la dels Serra. La seva vida va ser curta a causa, fonamentalment, de les dificultats de transport i comunicació del poble. Quant a la producció industrial, va ser la bòbila dels Amargant la que va allar
gar per més temps la seva activitat.Vista panoràmica de Sant Cebrià després de la construcció de l'hotel Baix Montseny, a la dreta de la imatge (1966)

És tot aquest procés evolutiu de Sant Cebrià el que volem reflectir en aquests documents gràfics. A manca d’imatges, no podem deixar de fer referència al bosc, que garantia feina als homes durant l’hivern i subministrava abundosament llenya, fusta i carbó. També era una reserva alimentària per al bestiar i oferia fruits boscans. Aquests fruits eren un elemenVista general de la façana de can Terradas, propietat de la família Puigvert (1940)t essencial per a l’arrop, molt preuat, que elaboraven les dones del poble.

Finalment, entrada la dècada dels seixanta, començà la carrera del maduixot. Aquest conreu massiu de regadiu aportà progrés i substanciosos ingressos al poble.

També durant els anys seixanta, la construcció dels ponts de la riera i l’asfalt de la
carretera garantiren una bona comunicació amb SAnt Pol de Mar. Aquesta avinInterior del celler de can Puig (1928)entesa va ser aprofitada per Emilio Ciuró Juvert per contruir el primer hotel, Los Quijotes, destinat a turistes. Van ser continuadors d’aquesta iniciativa els hotels Baix Montseny i Martri.

A causa de la situació de subsistència precària d’aquesta època, la fotografia quedava reservada per a moments molt especia; per tant, ha estat difícil aconseguir-ne la mostra que us ofereim. Des del Centre d’Estudis Sant Cebrià Processó de Corpus al pal, enfilant-se pel carrer del Centre, de retorn a l'església (1966)volem donar les gràcies a totes les famílies que han aportat les seves fotografies més íntimes i preuades per fer possible l’edició d’aquesta pàgina d’aquest blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s